A casa, en Pau es pot posar la seva roba preferida: tutú, vestit d’astronauta o vambes de purpurina. Però quan ha d’anar a l’escola, sempre estem igual: pantalons avorrits, samarreta avorrida, vambes sense pupurina… Es veu que “els nens es vesteixen així” i “hi ha unes normes que cal seguir”. “La roba no és tan important, Pau, tu continues sent tu et vesteixis com et vesteixis”, li diuen a casa. Però, si la roba no és tan important, per què no es pot posar el que li doni la gana?

I si no és l’únic que va disfressat de “nen normal”, a l’escola? I si companys i mestres també es disfressen de “gent normal”, però en el fons voldrien vestir-se de maneres molt més originals?

Un llibre per descobrir l’alegria contagiosa d’atrevir-se a desafiar les normes absurdes.

Libro en catalán.