La setmana del passat 14 de maig va ser la Setmana Mundial pel Part Respectat.

Per aquest motiu, ens vam posar en contacte amb Dona Llum, Associació Catalana per un part respectat per fer-los unes preguntes sobre el tema. La Noelia ens va atendre i respondre molt agradablement:

LA CASETA: Sovint en documentals sobre el part es veuen parts no respectats a països de llatinoamèrica, però, i aquí? Se’ns respecta el part?

NOELIA: Es parla molt dels països de Llatinoamèrica però realment allà, si tens sort, encara pots trobar parteres que coneixen l’art ancestral d’acompanyar les dones en el part. Sí que és veritat que hi ha països que en aquest aspecte estan pitjor que aquí. Tot i així, si ens comparem amb la resta d’Europa, els parts són molt intervinguts i el gran problema és que aquí els protocols estan molt obsolets.

Aquí et pots trobar que en un hospital vas a presentar un Pla de part, que és algo tan bàsic com la voluntat de la dona durant el SEU part i un document totalment legal, i et miren com si portessis un extraterrestre en una urna i que et diguin que no ho accepten o et posen moltes pegues (això ho has de portar a la llevadora, la llevadora et diu que això t’ho ha d’agafar el ginecòleg, el ginecòleg et diu que ho has de portar a atenció, etc.).

La realitat és que t’ho haurien d’acceptar sense problemes, segellar conforme l’han rebut, adjuntar al teu historial i, el dia del part, mirar-ho i respectar-ho.

LC: Sobrepassem la mitja recomanada en nombre de cesàries practicades. Per què es fan cesàries? Quan es recomana una cesària i quan no hi ha motius per practicar-la?

N: Superem molt el nombre de cesàries recomanat per la OMS. Encara que una dona necessiti una cesària, es pot esperar a que es posi de part i llavors practicar la cesària, no cal programar-la. Per exemple: si un nadó ve de natges i l’equip no està preparat per atendre un part de natges, llavors s’hauria de fer una cesària. Però l’evidència diu que s’haurien d’esperar a que la dona es posés de part per si sola i llavors portar a terme l’operació.

Llavors, perquè una pública programaria una cesària en un part de natges? Per organitzar agendes: tenir els quiròfans més ben organitzats en horaris, etc. A la privada per un motiu molt clar: diners. Tenim una companya que a la setmana 38 li van fer cesària, en aquell moment ella no tenia gaire informació. En el mateix quiròfan, la infermera li pregunta al metge “Perquè li estem fent una cesària a la setmana 38?” al que ell respongué: “Perquè jo la setmana vinent estic a Bali i per a que un altre cobri el part, per això li faig jo una cesària i ho cobro jo”.

Pugen molt les tasses de cesàries quan arriba un pont, vacances, per a que no els hi esguerris el cap de setmana, etc. I sobretot, per cobrar-los. Un ginecòleg de privada no cobra el mateix per un part vaginal que per una cesària i, a part, es volen assegurar cobrar aquest part, i si per aconseguir-ho han de programar una cesària la programen i ja està.

 

LC: Quan parlem de violència obstètrica, de què estem parlant exactament?

N: Quan no es respecta a la dona com una usuària de salut, perquè no som malaltes, tècnicament no som pacients. Els parts són processos fisiològics i el que es fa és infantilitzar a les dones i fer patologia d’un procés que no és patològic. Tenim molts models de violència obstètrica: des de pur maltractament com “Crida ara que també vas cridar quan el vas fer” “Tu no èrets la que no volia epidural? Doncs ara t’aguantes perquè l’anestesista ha anat a dinar” i mil formes de maltractament molt visible. Tot i que també n’hi ha d’altre no tant visible i que també ho és: practicar una episiotomia quan no està indicada també és violència obstètrica, aplicar un fòrceps quan no calen per no haver d’esperar l’estona d’expulsiu, fer una cesària quan no toca, etc. Si entreu a la web de DONALLUM  i mireu els relats de part n’hi ha que són esfereïdors i dignes de pel·lícules de terror.

LC: Com es pot prevenir?

N: Canviant protocols. En un embaràs normal i corrent la persona que hauria d’assistir al part és la llevadora i cada cop s’està perdent més. El ginecòleg està format per quan hi ha algun tipus de problema o patologia. S’haurien d’empoderar a les llevadores i formar-les: moltes llevadores surten de la formació pensant que assistir en un part a una dona consisteix en administrar oxitocina, trencar bossa, fer episiotomia i no tenen ni idea d’un acompanyament emocional al part.

 

 

Podreu llegir la segona part de l’entrevista en la propera entrada al bloc, el dilluns 16 de juny.